Morralles o capçó (cabeçó o cabeçada): Conjunt de corretges que fermaven el cap de l’animal quan havia de treballar. Les morralles es posaven a sobre d’unes corretges més senzilles que l’animal duia sempre posades. N’hi ha de diverses formes: amb serreta (es col·loca sota el morro de l’animal per fer-lo obeir) o sense.
Hi ha qui anomena morralles a les corretges que l’animal duia sempre posades i capçó a les que es col·locaven al damunt per feinejar.

Cabestre: Mena de morralles fetes de corda o bé d’unes tires de cànem teixides.

Brida: Element que consta d’un mos de ferro o fre, que és col·locat travesser dins la boca de l’animal. Va unit a les regnes i a corretges que serveixen per subjectar-lo al cap de l’animal. S’utilitza per muntar.

Morrió o embós: Corretges que subjecten el morro de l’animal i eviten que mengi.

Collar: No és un estri del tragí pròpiament. És l’arreu que es posa al voltant del coll de l’animal quan ha de tirar del carro o per llaurar.

Bastet: Mena de bast petit que s’utilitza també quan l’animal havia de tibar un carro. Subjectava les vares del carro i el mantenia a nivell.

Rastre: Collar amb cascavells que identificava la posició de l’animal, especialment de nit.

Calçons o calçonets: Mena de fundes que es col·loquen a les cames, allà on acaba la peülla, per protegir l’animal en la feina de batre.

Alforja: Conjunt de dues bosses, de pell o de roba, a banda i banda de l’animal, que servien per portar-hi el menjar o altres coses.

Cadira o silló: Cadira de braços encoixinada que utilitzen les dones per muntar, especialment en casaments i dies de festa.

Davantal: Els matxos de carrera portaven el pitral que subjecta el bast guarnit amb cascavells o picarols i, a l’estiu, un llarg serrell fet de borles anomenat davantal per evitar les mosques.

Manteta: Drap de llana de color vermell o peça similar que es posava sobre les anques perquè, quan plou, l’aigua s’escorri i no es fiqui a l’esquena de l’animal.