Balsareny


Balsareny destaca per la seva situació en el context de la vall del Llobregat; és evidentment un lloc de pas (ho confirma l’existència del castell, que controlava estratègicament la vall). El tràfec comercial que circulava per Balsareny era entre el Bages i el Berguedà (cal tenir en compte que Balsareny i Navàs són pràcticament els últims llocs de la vall on el clima permet el conreu de la vinya). L’ofici de traginer és present a Balsareny, com a mínim, des del s. XVII.

A finals del s. XVIII la construcció del pont de Balsareny convertí la vila en una cruïlla dels traginers que transitaven pel Bages. L’obra va ser impulsada per Roc Garcia de la Enzina, rector de Balsareny des de 1775 fins la seva mort, el 1807. Amb aquest pont, construït entre 1779 i 1797, els traginers que portaven la sal de Cardona cap a la plana de Vic ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que feien drecera trencant abans d’arribar a Súria per Palà, cal Riols i Solivella (aquesta és la ruta que ha descrit l’avi de cal Cortès del Pi, a Súria, vigent a principis de segle) i després enllaçaven amb la riera del Mojalt (segons Isidre Morera i Roca, antigament, era anomenada "riera dels Traginers”) cap a Balsareny. Aquí creuaven el riu Llobregat i llavors devien dirigir-se cap a Avinyó i Moià o cap al Lluçanès.

A partir de la construcció del pont s’observa un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenen com a ofici el de traginer; també guanyen importància diversos oficis relacionats amb el tragí i el transport: basters, hostalers i carreters.

L’anàlisi des del punt de vista familiar dels traginers de Balsareny durant el s. XIX aporta algunes dades interessants. Una de les famílies amb més tradició en l’ofici eren els Parayre (hi ha documentats quatre individus); altres famílies eren els Gonfaus, els Soler i els Pericas (amb tres, dos i dos individus registrats respectivament). Sembla possible establir una connexió entre els traginers de Balsareny i els de Santpedor; en general s’observa una important presència de vincles familiars amb persones de fora de Balsareny, segurament resultat lògic del desplaçament que comportava l’ofici. També s’observa el pas d’alguns membres de famílies de traginers a l’ofici de carreter (famílies Parayre i Soler).

L’augment del tràfec de traginers al s. XIX motivà l’obertura de dos hostals nous que s’afegiren al que ja existia almenys des del s. XVII. L’antic hostal estava situat a l’actual carrer Vell que, aleshores, es deia de l’Hostal (segons dades facilitades per Ramon Carreté és documentat des del 1643 i va ser hostal del Comú de Balsareny almenys durant els segles XVII i XVIII).

Els altres dos hostals són el de cal Boter i cal Devesa. Cal Boter està emplaçat al número 5 de la carretera de Manresa; més tard es convertí en cafè. Cal Devesa era situat al número 5 del carrer Vell. Isidre Morera i Roca parla d’un altre hostal, que devia ser més modern (possiblement de principis de segle); s’anomenava cal Marxant i era situat al carrer Nou (actualment de Sant Domènec).

Tot sembla indicar un augment important del pas de traginers i del tràfec comercial. Això s’evidencia en un desenvolupament dels serveis que s’oferien als traginers, no només els hostals esmentats, sinó també en moltes masies de l’entorn que condicionaren grans estables on els traginers feien parada. Aquesta important presència de traginers devia deixar una empremta a la vila.

El transport a bast va ser progressivament substituït pel ferrocarril i pels carros. La construcció de la carretera de Manresa a Berga, el 1877, també havia de suposar forçosament un punt d’inflexió en aquest sentit. Els primers carreters que s’han identificat al registre parroquial daten precisament del període de 1880. Llorenç Planes  explica que a principis de segle hi havia diverses agències de recaders que ja utilitzaven el carro. Més endavant , els vehicles motoritzats substituïren el carro; això no obstant, els animals de càrrega han estat utilitzats encara durant molts anys per moltes feines, principalment relacionades amb la pagesia (com ara la verema) i amb el ròssec de la fusta.